L’alegria que passa és un espectacle basat en el llibre de Santiago Rusiñol de la companyia Dagoll Dagom dirigida per Marc Rosich. La història està ambientada a un poble gris on no és habitual ser-ne feliç. El romanç entre Joanet (fill de l’alcalde) i
Zaira (una ballarina espectacular) un amor a primera vista, però no tot surt com ella esperava. La Zaira és una noia feliç que està sotmesa al masclisme per part d’un company seu. Ella se sent que està com ancorada al seu poble, però ella no vol estar-
hi, sinó que ser com ella és, sense haver de fingir. La meva opinió sobre aquesta història, és que hi ha hagut més cançons i poca història. La història està ben plantejada, no es sembla molt al llibre, però no m’ha disgustat. El tema del feminisme i
el masclisme, s’ha mesclat molt bé i m’ha agradat prou. El que no m’ha acabat de convèncer ha sigut canviar-li els noms als personatges, en alguns moments em despistava i no sabia qui era qui.
L’adaptació està ben feta, però no s’ha mantingut molt el sentit de l’obra, perquè a l’obra teatral es centra molt en el feminisme, en canvi, al llibre és totalment al contrari, se centra en l’actitud dels homes cap a les dones, ja que, en aquella època estava “ben” vist que un home pegui a una dona. Respecte a l’obra, es centra molt en l’empoderament de les dones, com per exemple, l’alcalde és una dona, en canvi, al llibre, no hi era així sinó que era un home, ja que, en aquells temps no estava permès.
L’Alegria que passa la seva posició durant els primers anys de producció literària modernista respecte a les tensions entre els artistes i la societat materialista, la relació entre els quals es defineix com irreconciliable, li impedeix poder comprendre i gaudir de l’art. Santiago Rusiñol representa la societat materialista com a prosa i els artistes com a poesia, bohemis, somiadors, etc. Aquesta obra tracta de la bohèmia daurada, es troben a aquells artistes, descendents de la burgesia catalana, que es podien permetre viure de l’art sense cap problema referent a l’aspecte econòmic. Un dels artistes més destacats és Santiago Rusiñol. L’obra tracta el preu de la llibertat, però la llibertat no té preu, simplement tens dret a tindre-la sempre que vulguis, sense haver de “pagar”. La llibertat no te la pot treure ningú, perquè tots hauríem de ser lliures, no estar ancorats a ningú.
El personatge de la Lina (l’Agneta al llibre) fa una evolució durant l’obra, quan es va assabentar que el seu promès, en Joanet, estava amb la Zaira es va enfadar molt. Quan en Joanet va canviar d’opinió i es va quedar a la ciutat, li va pregar que torni amb ell, dient-li que ho havia deixat amb la Zaira, en anar-se’n del poble gris. La Lina decideix no tornar amb ell, per tot el que ha sofert per ell, no val la pena tornar amb en Joanet.
La Zaira és també un personatge que evoluciona al llarg de l’obra. El seu somni és ser ballarina, quan anava als assajos, hi havia un company seu, Puck, que la maltractava. Llavors va decidir posar-li fre, volia anar-se’n de la ciutat amb el seu amor, Joanet, però Puck li tenia com arrinconada, que no permitirá que se’n vagi de la ciutat. La Zaira aconsegueix anar-se’n, però sense el Joanet, ja que, és manipulat per la seva mare. Podrà començar de cero i tenir una bona vida on pugui ser lliure i el més important ser feliç. En canvi, al llibre ells dos no poden estar junts perquè són totalment distint, la Zaira és una dona somiadora amb ganes de conèixer món. Representa aquella part de la bohèmia admirada i desitjada, una vida de llibertat i d’art, la bohèmia daurada. En Joanet és totalment al contrari, l’entusiasme per una vida bohèmia idealitzada és allò que el caracteritza. Mai ha sortit del seu poble i vol conèixer la verdadera bohèmia, no la que ell se imagina. Joanet idealitza a Zaira com l’ideal bohemi que ell somia, però que mai arribarà a aconseguir.
La història d’amor entre la Zaira i en Joanet és un amor a primera vista, un enamorament sobtat que van tenir ambdues al principi va ser molt bonic, però quan no se’n va anar amb ella per haver ser manipulat i deixa al seu amor, això no en va pareixer bé per part del Joanet si veritablement l’estima se n’hauria d’haver anat amb la Zaira sense l’opinió de ningú, sense ser influenciat per l’alcalde.
Els sentiments i emocions que transmet són que a la gent que sofreix de masclisme, li ajudi a ser més valenta i afrontar la situació per a trobar una solució. Dona un missatge molt feminista i potent per a les dones. Les emocions són que pots contra tot, pots aconseguir que el machisme desaparegui i sentir-te empoderada. També la sensació de llibertat quan al final de l’obra la Zaira aconsegueix alliberar-se de el seu maltractador.
La reacció del públic ha estat medianament bona, però va haver-hi un company que va haver de sortir de l’obra quan va sortir una escena en què les dones es posaven roba provocativa i feien moviments sensuals. No entenc per què ha tingut aquesta reacció, si tampoc n’hi ha per a tant!
Amb tot, aquest musical ha donat un gir a la història original de Santiago Rusiñol, en l’obra teatral, ha sigut al contrari que el llibre. A l’obra de teatre s’han centrat molt a les dones, això m’ha sorprès i m’ha agradat molt aquesta adaptació que hi han fet. Al llibre només se centren en els homes, com que, les dones les importava una merda, si volien podien fins a maltractar-les/pegant-les. Ambdos temes, tant el feminisme i el masclisme ha estat molt bé unit, enhorabona a la companyia Dagoll Dagom, ha estat un espectacle espectacular. Enhorabona als guionistes que han fet aquesta adaptació i també al que ha fet les coreografies, han estat molt originals i molt ben fetes.