El dia 11 de gener vam sortir eufòrics del teatre perquè vam anar a veure L’alegria que passa al teatre Poliorama. L’alegria que passa és l’últim musical de creació pròpia de Dagoll Dagom i l’equip artístic d’aquesta producció el formen el Marc Rosich, com a direcció de text, l’Andreu Gallen, com a direcció musical, i l’Ariadna Peya, com a direcció coreogràfica.
Dagoll Dagom se’n va per la porta gran, deixant-nos una enorme empremta, i ens diu adeu amb un musical diferent de tots els que hem vist fins ara, que segurament obrirà una porta a noves creacions artístiques.
Aquest musical és una adaptació de l’obra de Santiago Rusiñol. Aquesta obra va ser estrenada al Teatre Romea l’any 1898, i va ser un gran referent per a moltes companyies del territori. Dagoll Dagom ha tornat a adaptar un gran clàssic de la literatura catalana, i n’ha fet un musical on el text, la música i la dansa van agafats de la mà.
L’alegria que passa explica la història d’un poble gris, industrial i monòton, la rutina del qual es veu trencada amb l’arribada d’una companyia de circ. Aquesta companyia ha estat contractada per l’alcalde del poble que a més a més és el propietari de l’única fàbrica que hi ha. Mentre es va preparant la representació que farà la companyia per a la gent del poble, s’observa les conseqüències que es produeixen quan aquests dos mons tan diferents es barregen.
L’obra comença amb un número ple de força que t’atrapa dins la història i fins i tot et fa emocionar, i només veient aquest número ja t’adones del gran nivell que té tot l’equip de persones que han fet possible aquest espectacle, des dels intèrprets fins a tothom que hi ha darrere l’escenari.
Els actors que interpreten els personatges d’aquesta obra són molt versàtils i saben fer de tot. Treballen diferents disciplines, actuen, canten, ballen i, fins i tot, toquen instruments. Creen així una fusió perfecta i que fa que el públic aplaudeixi amb força al final de l’obra i algunes vegades entre escena i escena.
L’element sonor i lumínic és molt important en l’obra, ja que fa un acompanyament perfecte durant totes les escenes i, a més a més, ajuda a fer els números encara més impressionants. L’escenografia i el vestuari també són molt encertats i acords amb la història i els personatges.
Aquest musical es pot considerar el musical per a qui no els agradin els musicals, atès que és un espectacle diferent de tots els que hem vist fins ara, així que no teniu cap excusa, aneu al teatre Poliorama a veure L’alegria que passa. Jo hi he anat tres vegades i hi tornaria una quarta, amb això us ho dic tot.