L’obra Puig Antich. Cas obert, dirigida per Jordi Pérez Solé i escrita per Mercè Sarrias, compta amb les interpretacions de Marc Pujol, Carme Sansa i Bàrbara Roig. L’estrena va tenir lloc en l’emblemàtic espai de La Model, a Barcelona. Està basada en el llibre “Salvador Puig Antich, cas obert” de Jordi Panyella, l’obra es desenvolupa a la presó Model de Barcelona i ofereix una recreació de la vida i els últims dies de Salvador Puig Antich. A través de la seva narrativa, l’obra aborda la injustícia, destacant les irregularitats del judici que el va condemnar, i recupera la memòria històrica mitjançant l’esperit d’esperança que va marcar els últims anys del franquisme. La representació reviu amb gran precisió les setmanes finals de la vida de Puig Antich, presentant una imatge honesta i sense idealitzacions del protagonista. D’aquesta manera, es ret homenatge a la seva memòria i es convida l’espectador a reflexionar sobre la lluita per la veritat i la justícia.
La interpretació segueix un enfocament naturalista, buscant que el públic percebi les situacions com si fossin part de la vida real. Els elements escènics predominants inclouen una taula de despatx i papers de “proves” a les parets, creant un ambient auster però
eficaç per transmetre la tensió dels fets narrats. L’ús de l’espai és notable, ja que, malgrat la limitació física de l’escenari, s’aconsegueix un impacte significatiu en la comprensió de les injustícies representades. L’escenografia es concentra en un despatx minimalista amb una taula i dues cadires, la qual cosa permet que l’enfocament se centri en l’actuació, relegant la importància de l’espai físic en si.
El vestuari és senzill però distintiu per cada personatge. L’advocat vesteix roba formal de despatx, mentre que les tres germanes, totes interpretades per la mateixa actriu, es diferencien mitjançant petits detalls com un mocador en el coll. L’ús de l’audiovisual en forma de projecció, intensifica la immersió del públic en l’obra, afegint una capa addicional de profunditat a l’experiència teatral.
L’obra aconsegueix establir una connexió emocional profunda amb l’espectador, demostrant com, a través d’un espai reduït, es pot transmetre un missatge de gran importància emocional, És impressionant l’art de provocar emocions tan intenses amb paraules i accions senzilles. El missatge subjacent de l’obra és la insistència que, encara que passi el temps, no hem d’oblidar les injustícies i hem de continuar lluitant, per la qual cosa és just i correcte.
Recomanaria àmpliament aquest espectacle. La seva capacitat per a convidar a la reflexió sobre la injustícia i la memòria històrica, juntament amb l’experiència teatral immersiva, ho converteix en una obra que val la pena revisar per a captar tots els seus detalls. És un recordatori d’injustícies de la vida i una celebració de la lluita constant per la veritat.
Fotografia d’assaig: Arnau Pascual