El dia 27 de març de 2025, l’institut Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar va portar els alumnes d’Arts Escèniques de 1r i 2n de Batxillerat a veure Natural Order of Things, de Maria Campos i Guy Nader, al Mercat de les Flors.
Natural Order of Things és una obra que juga amb la suspensió en moviment, l’ordre, el desordre, i la confiança. Però anem per parts. Maria Campos i Guy Nader, juntament amb els seus ballarins de la companyia GNMC, van voler explorar com la suspensió i la gravetat afecten el moviment. Era una obra interessant de veure, ja que proposava diverses coses, com la repetició o la confiança per fer acrobàcies amb els ballarins. Van passar aproximadament 5 mesos treballant amb diferents mètodes per descobrir moviments orgànics que no anessin en contra de les lleis de la física. El seu objectiu era trobar què funcionava millor per a l’obra i per
aconseguir que els moviments fossin visibles i impactants.
L’amplada total de l’immens escenari és de 25,15 metres, i es va aprofitar tot l’espai, tot i que l’escenografia no ocupava tot l’escenari, ja que en alguns moments els ballarins sortien d’ella. Aquesta era força bàsica, es podria dir minimalista, ja que a terra només hi havia un linòleum gris amb quatre línies verticals negres. La pantalla, que feia de paret de fons, començava de forma recta pels laterals, però a l’angle esquerre es tornava diagonal cap amunt, fent que el costat dret fos més alt.
L’estètica de l’obra era senzilla, amb un joc predominant de llums en una gamma de colors blavosos i verdosos. Un aspecte molt positiu és que van fer un bon ús dels focus per crear ombres sutgerents ja que creaven dimensió i semblava que hi havia més ballarins. El vestuari també seguia aquesta mateixa estètica. Al principi de l’obra, es treballa molt amb les llums de la part esquerra de l’escenari per crear ombres, i això es va mantenir durant tota la peça, tot i que no només amb els focus esquerres, sinó també amb els drets i els de dalt.
A nivell sonor, hi havia micròfons a terra per captar bé els passos i els moviments dels ballarins. Pel que fa a la música de l’obra, va ser composta especialment per Coti K. La música era minimalista i molt repetitiva, acompanyant el mateix joc que la coreografia, creant un ambient sonor monòton que augmentava la tensió i l’atmosfera de l’obra. Era curiós veure si es repetiria el mateix moviment o si canvia. Pero a la vegada era el seu punt feble perquè, era fàcil perdre el fil conductor ja que, tant la música com la coreografia, entraven en bucle.
En conclusió, és una obra per a tot tipus d’espectadors. La coreografia és molt interessant, ja que ofereix un fil conductor clar i simple. A mesura que la proposta és més senzilla, l’atenció de l’espectador se centra més en els ballarins i en el seu moviment. És una obra recomanable per a qualsevol públic, ja sigui escoles, famílies o espectadors individuals. Fa un impacte considerable, ja que convida a reflexionar sobre com juguen amb la gravetat i com els ballarins utilitzen els seus propis cossos de manera creativa i única. La simetria i la repetició de moviments donen una sensació d’intensitat i profunditat, tot generant una atmosfera captivadora i reflexiva. Aquesta obra no només és una experiència visual, sinó també una invitació a explorar els límits de l’ordre i el desordre de les coses, la percepció humana i la naturalesa del moviment.
©Fotografia de Martí Albesa