Mar i cel és una obra de teatre de l’autor Àngel Guimerà, adaptada a musical per la companyia Dagoll Dagom, la qual després de 50 anys fent art s’acomiada portant a l’escenari, per última vegada, la Blanca i en Saïd.
El musical, dirigit per Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel, narra la història d’amor impossible entre una cristiana i un pirata musulmà durant la primera meitat del segle XVIII, després de l’expulsió dels moriscos d’Hispània. L’actuació dels actors ha estat excel·lent. Tots ells han interpretat els seus papers de manera exemplar, oferint l’energia i el dramatisme necessari en cada moment, i la seva versatilitat per fer salts i acrobàcies al llarg de l’obra és digna d’admiració. M’agradaria ressaltar en especial, però, els dos protagonistes: l’Alèxia Pascual com a Blanca i en Jordi Garreta com a Saïd, que han sabut portar a l’escenari i fer arribar al públic l’amor que els seus personatges senten l’un per l’altre i el dolor que experimenten en adonar-se de la impossibilitat de la seva unió, tot plasmat de manera molt fina i colpidora.
L’escenografia ha estat absolutament espectacular. Aquell vaixell pirata de dimensions gegantines sobre l’escenari fa molta impressió i aconsegueix captivar tothom que el mira. La il·luminació, el joc entre llums i ombres per donar protagonisme a un racó o un altre de l’escena; i el vestuari, escollit detalladament creant un contrast notori entre el dels cristians i el dels pirates; aconsegueixen que tot encaixi de la millor manera possible sobre l’escenari, com un trencaclosques perfecte. A més, detalls com l’ús del fum en moments concrets de l’obra o el subtil vaivé continu del vaixell, acaben de fer que et submergissis a la història de ple.
Per últim, m’agradaria fer esment de la música de l’obra. El fet que no només les veus, sinó tota l’orquestra, siguin en directe, ho fa tot encara més emocionant i intens. Tots els músics han tocat de manera impecable i els actors també han cantat molt bé, encara que em veig en la necessitat de fer una menció especial a Pascual (Blanca), que ha estat captivadora, regalant-nos actuacions plenes de delicadesa i emoció, aconseguint que tots els que hem tingut el plaer d’escoltar-la se’ns hagi tallat la respiració des del primer “per què he plorat?”.
En definitiva, el musical de Mar i cel no deixarà a ningú indiferent, sinó que farà que cadascú que s’ha assegut en les butaques del teatre Victòria per veure’l, se submergeixi en el mar on navega aquell vaixell. Dagoll Dagom ha sabut homenatjar a la perfecció l’obra d’Àngel Guimerà i, tot i que aquest serà l’últim cop que podrem gaudir tant del musical com de la companyia, el seu record romandrà per sempre en la fascinació de tots els seus espectadors.