Marta Móra és l’artista que ens ha format per Mapa de Ball i li encanta el món de la dansa i el cant. És una persona que té molta paciència i es nota que li agrada la seva professió.
Quan fa que et dediques a la dansa contemporània?
La dansa contemporània la vaig conèixer quan tenia entre dotze i tretze anys, però, abans vaig conèixer la dansa clàssica i el jazz. Fa 6 anys m’hi vaig començar a dedicar amb el Mapa de ball.
Què et va inspirar a fer de professora en aquest projecte?
Sempre m’ha agradat molt la docència, de fet, he treballat de professora de biologia en instituts. També m’agrada molt sortir a l’escenari. El fet de que pugui ajuntar les meves dues passions és molt divertit.
Què és el que t’agrada més d’aquesta feina?
El que m’agrada més es poder anar als instituts a poder ensenyar i veure tot el procés dels alumnes. Si m’hagués de quedar amb una cosa seria el dia a dia de venir a veure-us a assajar.
A part de la dansa contemporània quina altra t’agrada?
El claqué, m’ha acompanyat durant tota la vida i m’encanta combinar diversos passos amb els peus mentre ballo.
Com et sens quan puges a l’escenari o quan estàs assajant?
Quan pujo a l’escenari, es puja el teló i de cop els focus em toquen a la cara, sento que la meva vida canvia. Sento com que l’espai i el temps s’atura i sento que puc mostrar la meva essència. Em puc expressar d’una forma que en el meu dia a dia no puc.
Des de ben petita que t’ha agradat la dansa?
Mira, la meva mare era ballarina professional, la seva il·lusió era que jo també m’hi dediqués, tot i que quan vaig ser més gran, em vaig adonar que no era el que realment volia. Als tretze anys vaig començar amb la dansa contemporània, aquell dia em vaig adonar del que realment m’apassionava.
Quin és el teu somni frustrat?
No tinc realment cap somni frustrat, sento que la meva vida és tal i com vull i el més important és que soc feliç. De fet, és un pensament que mai m’he aturat a pensar. Si hagués de triar algun sobretot poder algun dia ser cantant i actuar.
Et dediques a alguna cosa més a part de la dansa?
Ara mateix només em dedico a donar classes de dansa, tant de Mapa de ball com de biodansa. La biodansa és un estil de dansa practicat a la natura on pots expressar els teus sentiments amb passos de ball i sobre tot, connectes amb la natura a través d’ella. També em dedico de tant en tant a fer actuacions de teatre musical. Algunes èpoques m’he dedicat a la docència de biologia tot i que avui en dia se’m fa difícil de compaginar i he hagut d’escollir una opció.
Quin és el teu tipus de cançó preferida?
M’agrada molt la música catalana de cantautores com la Silvia Pérez Cruz, la Gemma Humet també. Sobretot aquest tipus de cançó que expressa coses i té un punt de poesia, m’encanta.
Com t’agrada vestir quan vas a assajar?
M’agrada molt anar molt còmoda, però sobretot no m’agrada gens anar molt ajustada, si no amb algun xandall que sigui molt ample, per així poder moure’m molt millor.
Quin és el teu hobby a part de la dansa?
M’agrada molt cantar, tocar la guitarra, m’encanta tot el tema dels instruments, si tingués molts de diners, sempre he pensat que em compraria per exemple, una guitarra elèctrica, un piano… hi ha molta gent que doncs, es compraria roba o alguna casa… doncs jo soc molt d’instruments i sempre m’han encantat.
La teva família sempre t’ha recolzat en les teves decisions?
Quan era adolescent, treia molt bones notes, i em van obligar a fer una carrera que no era exactament artística, tampoc els hi vaig impedir gaire, no ho vaig dir amb molta seguretat, per tant, com que treia tan bones notes, vaig anar a fer una carrera científica, la vaig fer amb molt de gust, però si que ara després del anys, m’ha enriquit molt, però jo m’hagués dedicat al món artístic.
Quina ha estat la teva pitjor experiència en la dansa? I la millor?
La meva pitjor experiència ha estat en les classes de ballet, a les classes de punta, és molt dolorós, no se’m donava massa be, la meva mare com que ho fa tan bé, doncs jo tenia una mica de dificultat, però a la vegada també les coses que no surten bé és per algun motiu, i també demanen uns cossos molt prims i estilitzat. Trobo que es la part fosca de la dansa, que és el físic, és algú que hauríem de corregir, per tant el ball que jo em dedico és per tot tipus de cossos, veig que això es el més maco. La millor experiència es poder ballar com volem, veure com la gent balla com vol i son únics, realment jo amb el que portat sento que amb moments com el Mapa de ball es veu la felicitat de veure els nens i nenes poder gaudir de tot i ser ells mateixos.