Tot just començant el mes d’abril a la ciutat d’Igualada vam tenir l’oportunitat de gaudir de la 36a edició de la Mostra Igualada. Aquest any, hem pogut gaudir de 41 espectacles adreçats a tota mena de públics durant tan sols en quatre dies! Aquestes companyies ens han demostrat el valor de l’espectacle, la dansa, la poesia entre altres arts.
Jo us parlaré d’un projecte en concret: el Museu del temps. Va ser un projecte escènic d’art participatiu que combinava teatre de carrer, narració i música. Es va realitzar durant tres dies seguits del 4 al 6 d’abril, a les 19 h o a les 12 h, on a cada dia interpretaven 3 persones diferents. És una obra dirigida a tota mena de públics i ens convida i guia per reflexionar sobre el pas del temps, la memòria i els records i la identitat territorial de cadascú, mitjançant la participació i l’escolta.
Aquesta representació, dirigida per José Antonio, consistia a enterrar objectes de valor històric i/o sentimental de diverses persones que contenen una història captivadora al darrere. Nou records i objectes excepcionals de nou persones realment diferents, tant pel que fa a l’edat com a la nacionalitat, va ser una gran idea, sincerament, amb un passat realment únic i impressionant.
Parlant sobre l’escenari i l’espai, gràcies als altaveus col·locats posteriorment i la preparació que van fer cadascun dels participants, va ser molt còmode i fàcil d’entendre el que volien transmetre. A més a més, el so que produïa l’harmònica i la manera que acompanyava a cadascun va ser fascinant i admirable i va produir una sensació molt agradable. Quina meravella!
En conclusió, ha estat una actuació innovadora i fascinant que m’ha agradat molt i ha fet que passés una molt bona estona. Poder escoltar la història de cadascú i el valor que tenien aquells objectes per aquella gent va ser fascinant i sempre em quedarà un record d’aquesta experiència.
Moltes gràcies a la Mostra Igualada i companyia!