El passat dissabte, uns alumnes de 3r d’ESO van representar la performance “Jo sóc allò” a l’institut 4 Cantons. Una de les espectadores va ser la Natacha Peña, professora d’aquest mateix institut. Avui, l’entrevistarem per saber que li ha semblat com a referent d’un punt de vista adult.
-Pots donar una breu opinió sobre l’obra? Et va agradar? Per què?
Em va agradar, com m’agrada cada any perquè la fan els meus alumnes, em va agradar, com m’agrada cada any perquè normalment hi ha bona música, i em va agradar, com m’agrada cada any perquè toca algun tema interessant.
-Has pogut copsar el tema de l’obra, de què creus que va?
En part l’he copsat perquè portava informació anterior. O sigui anava més informada del que tocava perquè en comprar les entrades explicava una mica de què anava. També tenia informació de l’Òscar, perquè li vaig preguntar si podia anar la meva filla perquè és
petita i amb la música i algunes frases dels alumnes pots veure de què va l’obra, però sí que costava una miqueta trobar totalment el fil conductor.
-Com ja saps, l’obra es va representar en la programació del festival Escena Poblenou. Respecte a això, quin impacte positiu creus que pot tenir una obra de teatre publica en un institut i els seus alumnes?
Pot ser una molt bona oportunitat per sortir de les nostres quatre parets i fer-nos més “famosos”, per compartir les coses que fem al barri. També és cert que jo m’esperava que hi anés més gent de la qual ha anat.
-Et sembla que els guionistes han fet un bon treball? Com creus que ho milloraries?
Déu n’hi do, amb el poc temps que teníeu per preparar l’obra han fet un molt bon treball. Hi habiten algunes coses que costa en una mica d’entendre, com per exemple les caixes, eren d’uns colors molt apagats i no s’entenia molt bé que eren emocions, no queda clar que està passant, jo aquesta és una de les escenes que potser canviaria una mica perquè es pogués interpretar millor.
-Per què creus que els actors/actrius no han parlat gairebé a l’obra? Què creus que els actors/actrius representaven?
Jo crec que una part important de l’obra és el moviment a l’escenari, com entràveu, com sortíeu, com us movíeu. Una altra part important és que si parlem de malalties mentals, normalment la gent públicament no vol parlar d’això. Suposo que els actors representen a gent malalta mentalment.
-Què opines del tema de l’obra, la salut mental, et sembla que està ben representat?
S’havia de saber una miqueta de què anava l’obra, no heu tingut massa temps per treballar-ho. Per a mi la salut mental és un tema molt rellevant, crec que s’hauria de parlar més obertament i hauríem de tenir més recursos, perquè això falla molt. Per molt bona voluntat que tinguem els professors i professores en detectar, fer i de més. Després quan ho derives als professionals, com que quasi no n’hi ha…. A més de què no hi ha una solució ràpida.
-Si has de donar-li una ressenya a l’obra que diries i quina puntuació li donaries?
Segurament li posaria un 8, i posaria alguna cosa així com “un cop més els meus alumnes són capaços de sorprendre’m”.
Foto de portada: © Eva Freixas – Escena Poblenou