El dia 12 de març tots els alumnes de 1r Batxillerat del col·legi Bon Salvador vam tenir l’oportunitat d’assistir al teatre Poliorama per així veure l'obra teatral anomenada A.K.A, also known as, des de dalt l’escenari. Aquesta obra va ser escrita per Daniel J. Meyer, un home nascut l’any 1982 a Argentina, Buenos Aires, procedent d'una família jueva. També va ser dirigida per Montse Rodríguez i produïda per l'Associació Descartable amb la col·laboració de la Villarroel. Va ser interpretada en la llengua anglesa, per un únic actor de vint-i-cinc anys, Lluís Febrer, nascut a Menorca.
Respecte a l’argument d’aquest monòleg, va ser protagonitzat pel personatge anomenat Carlos, un adolescent de procedència àrab que va ser adoptat de forma il·legal per una família de classe mitjana quan era petit. Ell s’identifica com a català, ja que s’ha criat i crescut a Catalunya, tot i això, la gent del seu voltant el jutge per la seva aparença, fent-li patir per la seva identitat. Per altra banda, en Carlos, era un noi tímid, que sempre portava caputxa. A les seves estones lliures utilitzava l’aplicació de cites, Tinder, on va conèixer a una noia, la Clàudia. Tots dos es van conèixer, més tard van mantenir relacions sexuals i van ser interromputs per la cosina de la noia, la Sílvia. Amb el pas del temps, el protagonista deixa de rebre trucades i missatges de la Clàudia. Un dia, a la porta de casa seva es troba la policia, i va cap a un judici. Resulta que ha estat denunciat per mantenir relacions sexuals amb una menor d’edat.
Segons la meva opinió, la producció de l’obra va estar molt bé. La música seleccionada per complementar l’actuació en determinants moments, va ser acerada, transmetia les emocions i sensacions adequades respecta la interpretació de l’actor. Pel que va ser l'escenografia, no va estar gens malament, era senzilla, però representava perfectament l’ambient on l’actor es trobava, com és la seva habitació. Aspectes com el so i les llums, també van estar a l’;altura. Les llums apareixien i desapareixien en el moment precís i tenien diferents colors segons el que es volia transmetre. Creant un bon ambient. El so era ideal, l’actor parlava amb un to de veu adequat, ni molt alt ni molt baix i el volum de la música era perfecte. Per contra, considero que el vestuari podria haver estat millor, puix l’actor va portar quasi tota l’obra la mateixa vestimenta, cosa que puc arribar a entendre perquè en ser un monòleg interpretat per només un intèrpret és més difícil canviar-la, però igualment, considero que l’estil de roba no encaixava amb el d’un adolescent, tot i ser roba esportiva. Pel que fa a l’argument de l’obra, va estar bé, tot i que considero que és una mica entremaliat, ja que hi va haver moltes coses que no es van acabar de comprendre, com l’edat del noi, la seva adopció, etc.
En finalitzar l’obra, hi va tenir lloc el col·loqui, on es van poder fer diverses preguntes tant al Lluís Febrer, l’actor, i al Daniel J. Meyer, el director i creador. Va ser un moment molt divertit, ja que vam poder conèixer amb més profunditat a l’actor, i, per altra banda, vam poder acabar d’entendre l’argument de l’obra amb les explicacions del director, pel fet que el guió del teatre no s’explicava molt bé. Veient l’obra vaig passar una bona estona, però considero que va jugar un paper important l’intèrpret perquè la seva interpretació va ser fantàstica, expressava totes les emocions a la perfecció, també això va ajudar-me a percebre-ho el fet d’estar dalt de l’escenari i formar-ne part de l’obra, perquè en estar més de prop podíem apreciar el seu rostre millor, i els seus ulls plorosos o feliços segons l’escena. No considero que l’argument de l’obra hagi influït positivament, perquè tot i voler tractar diversos temes com la diferència d’edat, identitat o el racisme l’obra no s’explicava gens bé i hi havia diverses parts les quals no se’ls trobava cap sentit.
Aquest monòleg és dirigit per un públic adolescent amb un mínim nivell d’anglès. No se’l recomanaria a ningú per l’argument de la història, penso que està mal explicada, però sí que recomanaria i animaria a la gent de totes les edats d’assistir a un altre obra on el Lluís Febrer actuí, perquè considero que fa d’una forma esplèndida el seu treball i val la pena veure una de les seves actuacions. En conclusió, l’obra pot no haver estat del tot del meu gust, però l’actuació de l’actor va millorar la meva experiència teatral.