Natural order of things reflecteix la naturalesa de la realitat que ens envolta. La companyia Guy Nader i Maria Campos, destacada pel seu treball sobre la física lligat amb el món de la dansa contemporània, ens presenta un nou punt de partida des d’on han treballat: la línia. A partir d’aquesta idea tan senzilla aborden conceptes oposats com l’harmonia i el caos; i ens transmeten sensacions subjectives i molt personals.
El nostre món, que té un ordre natural i un caos inevitable: en les coses que no veiem, com les partícules o en el món que observem cada dia. Ha pogut permetre als ballarins treballar de manera grupal amb una coordinació excel·lent. Nader i Campos, han aconseguit el seu objectiu de transmetre un caos inevitable al públic.
La companyia ha apostat per una estètica molt minimalista amb l’espai escènic gegant de color blanc i un vestuari de tons blaus. Aquest, ajuda a expressar el mateix ordre del qual parla la peça. La il·luminació, dissenyada per Conchita Pons, és impecable perquè acompanya i aporta nous efectes a la dansa: Hi ha un moment molt bonic on provoca unes ombres a la paret blanca del darrere. La música com un paisatge sonor, acompanya la major part de l’espectacle, combina perfectament amb la part coreogràfica i li dona un sentit propi. Els coreògrafs tenen una manera molt determinada de moure’s, a Natural ordrer of things la dansa que es du a terme a l’escenari, és impecable. Combinen ball contemporani amb acrobàcies. Consta de moviments molt concrets i fluids entre si, fent que el públic pugui comparar la dansa i els moviments amb les ones del mar o amb alguna sensació repetitiva o inclús relaxant. Les acrobàcies són impactants i trenquen amb la lentitud inicial de l’espectacle, es duen a terme diverses acrobàcies a l’hora i, per tant, és impossible fixar-te en cada una d’elles.
La companyia Guy Nader i Maria Campos treballen junts des de 2006. La seva feina com a duet, ha estat presentada en diversos festivals, teatres nacionals i a diferents països. La companyia té un gran i llarg recorregut en l’àmbit laboral en el món de la dansa contemporània. És coneguda per la seva manera tan determinada de dur a terme els seus espectacles, en els quals es treballa molt els canvis de pes i la continuïtat, la resistència i la repetició al llarg de les seves peces. A Natural order of things s’augmenta el nombre de ballarins a la companyia, ja que en són nou: Alfonso Aguilar, Joana Couto, Pierre Lison, Jovana Zelenovic, Francesco Grilli, Olatz Larunbe, Mimi Wascher i entre ells el Guy Nader i Maria Campos.
La clau de l’espectacle és el contrast que es crea entre l’ordre i el caos. L’ordre, representat amb l’escenografia i vestuari minimalistes i els moments repetitius al principi de la coreografia i el caos amb l’evolució de les parts acrobàtiques. Per una altra part, cal destacar que té un temps pausat i moments que resulten massa repetitius i acaben resultant feixucs, sobretot per a un públic jove acostumat al dinamisme; pot arribar a ser monòton. Ordre en el desordre és el que la companyia ha volgut representar i han aconseguit unir-los com la natura els crea. Com el Ying i el Yang, dos conceptes que per molt que siguin oposats s’abracen i conviuen.
©Fotografia de La Biennale di Venezia / Andrea Avezzu