L’obra de teatre Pares Normals simplement és sorprenent. L’obra de teatre representada al teatre Poliorama és, realment, entretinguda. És sorprenent i d’allò més interessant.
La varietat de l’escenografia és escassa, tan sols van apareixent nous elements que són col·locats al voltant de l’escenari; així doncs, depenent del lloc on estiguin situats, canvia l’indret on està ambientada l’escena. Però, per molts pocs elements que s’hi posin, s’entén perfectament on estan situats els personatges.
A més, el moviment dels personatges en relació a l’escenografia i el que volen representar està realment ben col·locat. El que volen transmetre en l’escena és fluid i natural. De la mateixa manera, els personatges estan treballats i estan molt desenvolupats al llarg de tota l’obra; tant el protagonista, la seva xicota, els pares com tots els altres personatges que . El caràcter, l’actitud i el paper que fan en el desenvolupament de l’obra és simplement fabulós. La forma en la qual estan pensats els diferents personatges, l’escenografia, les cançons, entre d’altres elements, per la influència en l’obra, demostra que darrere hi ha un gran esforç col·lectiu.
L’inici de l’obra comença amb un fet inesperat que canviarà la vida del protagonista. A partir d’aquí, passen realment moltes coses: que si la parella, els pares, els amics dels pares, la xicota, els advocats… tots ells tenen una gran influència en la vida del protagonista,
representant una experiència de vida possiblement real, excloent-hi els fets sobrenaturals.
Tots els personatges principals són desenvolupats en una o més d’una cançó; realment, en escassos minuts, t’expliquen perfectament un o més d’un personatge i la seva transcendència en l’obra.
Ara bé, no tot són flors i violes; hi ha parts de l’obra més fluixes, fins i tot massa lentes i avorrides, ja sigui per la poca importància o per la necessitat d’allargar innecessàriament una escena. Això fa que la qualitat de l’obra es vegi greument afectada per la incoherència d’algunes escenes.
Per tant puc concloure que l’obra és bona, entretinguda, divertida, però també una mica massa llarga i repetitiva. Crec que és més adient per a un públic major de 13 anys. És una bona elecció en el cas que es vulgui anar a veure un musical, però tampoc s’ha d’adorar l’obra; n’he vistes de millors; però, tot i així, està molt bé.