Quines dificultats s’han de passar després d’haver superat un dels reptes més grans: Migrar?
Després d’haver escoltat l’experiència d’Ibrahima Diallo a l’obra META, que va creuar l’estret de Gibraltar sense avisar la família, vam preguntar-nos com una persona immigrant pot aconseguir el passaport espanyol i la nacionalitat espanyola. Aquests processos, que semblen senzills, en realitat impliquen molts requisits i tràmits legals. A continuació, expliquem els passos i dificultats per aconseguir aquests documents tan valuosos. També ens va despertar la curiositat si hi havia molta gent que ajudés aquestes persones.
Procediment per aconseguir el passaport espanyol
El passaport espanyol és dels més anhelats pels estrangers, ja que et dona molts beneficis i avantatges comparats amb altres passaports. De fet, segons Passaport Índex -que valora el rang de poder del passaport global per a l’any 2025-, el passaport espanyol és el 2n amb més poder del món, només superat pel d’Emirats Àrabs Units. Tot i això, aquesta posició pot variar segons diferents rànquings i actualitzacions. A més, el passaport espanyol permet la doble nacionalitat i no només la d’origen o la nova, també, pots viatjar a més de 190 països, també, pots estudiar/treballar en molts països d’Europa i una de les millors, és que pots rebre beques d’universitats d’Europa.
Dificultats per aconseguir la nacionalitat
Quan una persona vol ser ciutadana d’Espanya, cal que passi per un procés que pot ser una mica complicat. Aquest procés és el que es diu “sol·licitar la nacionalitat espanyola”. Aquestes són algunes dificultats que una persona pot trobar.
Hi ha diferents vies per sol·licitar la nacionalitat espanyola, però avui nosaltres parlarem de la via més genèrica que és la nacionalitat per residència. Aquest tipus de nacionalitat està regulada en el Reial decret 1004/2015, de 6 de novembre. La nacionalitat espanyola per residència exigeix, com bé indica, la residència de la persona estrangera a Espanya durant 10 anys de manera legal, continuada i immediatament anterior a la seva sol·licitud. Això no obstant, hi ha alguns casos en els quals el període de residència legal que s’exigeix, es redueix dràsticament.
Si la persona ha obtingut l’estatus de refugiat/a a Espanya, només necessita cinc anys de residència per poder demanar la nacionalitat. En canvi, per als ciutadans de països iberoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial i Portugal, així com per a les persones d’origen sefardita, el temps requerit es redueix a dos anys.
A més, en determinades situacions especials, n’hi ha prou amb un any de residència. Aquest és el cas de les persones nascudes a Espanya, aquelles que no van exercir el seu dret a obtenir la nacionalitat per opció, o qui està casat/da des de fa un any amb una persona de nacionalitat espanyola, sempre que no estiguin separats legalment o de fet. També poden sol·licitar-la les persones vídues d’un/a ciutadà/na espanyol/a, si en el moment de la seva mort no estaven separats, així com els descendents de pare, mare, avi o àvia espanyols d’origen, encara que hagin nascut fora d’Espanya.
ONG que ajuden a les persones nou vingudes
Abans, l’ajuda als immigrants no es considerava una prioritat a nivell global, però sempre hi ha hagut organitzacions i persones compromeses amb aquesta causa. ONG com Metges Sense Fronteres van néixer el 1971, i la Creu Roja ja existia des del 1863. Abans, les formes d’ajuda estaven més vinculades a l’Església de base o a la solidaritat veïnal en les grans ciutats d’acollida. No obstant això, des de l’any 2015, la gestió de l’acollida de refugiats, les tasques de salvament i l’ajuda humanitària han guanyat una major visibilitat i importància a nivell global.
La ciutadania cada vegada ha pres més consciència de la necessitat d’ajudar a les persones refugiades, juntament amb ONG, Ajuntaments i altres organismes no lucratius. Sobre el terreny i de moment, ja hi ha desenes d’organitzacions catalanes que treballen amb persones nouvingudes a Catalunya. Les més conegudes, Creu Roja i Open Arms, però també n’hi ha d’altres. Una altra coneguda seria ACNUR, que és l’agència per als refugiats del’ONU la qual data del 1945 i es va crear per evitar més Guerres Mundials. La Creu Roja ofereix atenció integral des de l’àmbit social, psicològic, laboral, legal i necessitats bàsiques. Open Arms és una ONG de Badalona que es dedica a salvar vides al mar. La seva col·laboració és molt important, per això han rebut diferents premis i reconeixements internacionals. ACNUR té com a missió protegir als refugiats a qualsevol part del món i per fer-ho envien avions i coordinen camions i vehicles amb ajuda; cobreixen les necessitats bàsiques de nutrició i atenció sanitària, i ofereix assistència legal. Aquestes només són tres de les moltes entitats que hi ha. Segons Xarxanet, durant l’any 2020 es va registrar un total de 35 entitats que es distribuïen en 24 associacions, 8 fundacions, 2 entitats religioses i una cooperativa d’iniciativa social. Un total de 2168 persones voluntàries formen part d’aquestes entitats: 1320 dones i 848 homes.
Així doncs, podem concloure que hi ha moltes dificultats per arribar aquí i establir-s’hi. Tant és com arribis i d’on arribis. Tant és si has vingut travessant el mar o travessant el cel. Si has vingut legalment o il·legalment. Però, tot i que els problemes i dificultats i continuen sent, se superen millor amb algú que t’ajuda. En aquest cas ONG. I com ja hem pogut conèixer, cada vegada hi ha més persones amb ganes d’ajudar aquestes persones, tal com ens va explicar l’Ibrahima al final de la funció META.