S’apaguen els llums. A l’escenari, dos cossos s’acosten. Silenci. Comença Sí Sí Sí, una peça creada amb la intenció de reflexionar en l’àmbit social sobre temes tabú, com el consentiment, el desig, la sexualitat i la llibertat.
La primera història tracta de dos joves, Clara i Max connecten en una festa, però ella frena en sentir-se insegura. Després d’aclarir el malentès, decideixen continuar. La segona, consisteix també en dos joves, Marta revela una agressió; Daniel ho nega. Això ens fa veure la diferència entre les dues relacions i reflexionar.
Després d’analitzar les dues històries que presenta, podem afirmar que Sí Sí Sí aborda amb valentia i sensibilitat el qtema del consentiment sexual, situant-lo al centre d’un relat proper, realista i absolutament necessari. A través de situacions quotidianes i personatges amb els quals és fàcil identificar-se, ens ensenya la importància de la comunicació en les relacions afectives i sexuals. A més, destaca com el rol de gènere influeix en la manera en què les persones viuen el desig, el dubte o la por. Ens fa reflexionar sobre com aquests factors condicionen les decisions i la manera com ens relacionem.
Tot i la coherència i la sensibilitat amb què tracta els temes centrals, hi ha alguns aspectes que es podrien millorar. Com a opinió personal del grup, creiem que en lloc de formular preguntes directes al públic, potser hauria estat més efectiu plantejar dubtes subtils que convidessin a una reflexió més personal i profunda. D’altra banda, vam tenir la sensació que el públic assistent ja estava força conscienciat, i potser caldria buscar estratègies per fer-la arribar a entorns on realment aquesta reflexió sigui més urgent o necessària. També vam trobar a faltar més concisió en algunes respostes que s’oferien al final, ja que a vegades es perdia claredat. A més, en les entrevistes utilitzades, hi havia una presència notablement major de dones que d’homes com a víctimes, cosa que podria donar una imatge parcial. Creiem que aquest projecte podria ser encara més inclusiu si incorporés una diversitat més àmplia de veus i experiències.
Un dels punts més destacats és l’ús dels testimonis reals, que aporten autenticitat i força emocional al relat. Aquest recurs ha estat clau per mostrar diferents formes d’abús, incloent-ne algunes menys visibles o menys reconegudes socialment, fet que convida a ampliar la mirada i entendre la complexitat del consentiment. A més, la manera com es trenca la quarta paret permet que el públic se senti motivat, afavorint una connexió més profunda i una identificació més gran amb el que s’explica. L’estructura està molt ben treballada, amb un ritme àgil que la fa dinàmica i fàcil de seguir. També cal destacar la participació activa del públic, que no només manté l’interès, sinó que afavoreix la reflexió col·lectiva i genera més implicació emocional amb el tema. Des del punt de vista tècnic, presenta una il·luminació basada en cinc barres de llum que, tot i no tenir una funció contextual molt clara en alguns moments, aportaven un to estètic interessant i reforçaven l’ambient escènic. En canvi, en escenes com la de la festa, la combinació de les llums (especialment en tons rosa i blau) i la música sí que ajudava a situar l’acció i a transmetre l’energia del moment. A més, l’ús de la música al llarg de l’obra té un paper clau a l’hora d’expressar els estats emocionals dels personatges, guiant l’espectador en la comprensió del que senten sense necessitat de paraules. A més, en certs moments, la protagonista expressa els seus sentiments a través del moviment i la dansa, fet que aporta una nova capa de comunicació no verbal i dona dinamisme a l’escena, tot afegint-hi un component visual atractiu i expressiu. Finalment, el vestuari és molt quotidià i realista, aspecte que facilita la identificació del públic amb els personatges i reforça la sensació de proximitat i autenticitat.
En definitiva, Sí Sí Sí ens fa pensar i connectar emocionalment amb el tema, utilitzant recursos escènics senzills, però efectius que ens conviden a seguir el fil de la història i a empatitzar amb allò que s’hi explica. Sense grans discursos, aconsegueix que ens sentim pròxims als personatges i a les seves vivències. Ens parla amb naturalitat de temes complexos i delicats, i ens recorda la importància d’escoltar, preguntar i, sobretot, entendre.
Fotografia: David Ruano