El dimarts 12 de març el curs de 1r de batxillerat del Col·legi Bon Salvador vam anar al teatre Poliorama de Barcelona a veure una obra de teatre titulada A.K.A (Also Know As).
L’obra anava sobre un adolescent que es diu Carlos que es troba en un moment en què trontollen els seus fonaments, les seves arrels, la seva identitat. I és que és adoptat… i la mirada dels altres li fan plantejar qui és realment. El seu autor és Daniel J. Meyer, el dia de la sortida ens va dir que aquesta obra la va escriure en una nit i volia fer un tema com aquest ja que ell va dir que era una persona que estava en contra de les injustícies, i el va interpretar un noi, Lluís Febrer. L’A.K.A és un monòleg, és a dir, només hi havia una persona interpretant l’obra. Nosaltres la vam anar a veure-la en anglès, això em va agradar perquè així podríem millorar l’anglès. Una cosa que també em va sorprendre va ser que nosaltres estiguéssim a l’escenari on estava Lluís Febrer interpretant l’obra. Malauradament jo no vaig estar a l’escenari amb els meus companys però pel que em van comentar van dir que era espectacular el treball que feia ell allà a dalt ja que ho veien d’una perspectiva diferent a la meva i més a prop. El que més ens va sorprendre va ser els canvis d’expressió que feia amb molta facilitat i sense cap problema. Era important seguir bé la història i estar atent per poder-la entendre, no com a mi que en algun moment em perdia ja que no entenia el que en aquell moment passava. També vaig veure que el interpretar en algunes situacions utilitzava als meus companys de l’escenari per ajudar-lo en l’obra i això també va causar gràcia pel fet que ells tenien vergonya.
També m’agradaria parlar sobre la llum de l’escenari, jo estava molt bé però em vaig fixar que alguns companys meus tenien un focus que en diferent escenes els donava tota la llum directe a la cara i això els molestava una mica. També en el tema de la música crec que ho van escollir bé ja que com la història és d’adolescents, doncs utilitzava música que la gent jove escolta ara i això animava. També em va sorprendre molt la capacitat que tenia en saber-se tot el diàleg de l’obra i més en anglès, i després ser capaç
de dir-ho tot sense equivocar-te ni oblidant-te d’una escena pel fet que l’està interpretant en directa davant de tot el públic.
Aquesta obra la recomanaria molt a gent jove com també a gent adulta ja que així poden veure situacions que als joves els pot passar com als adults, els pot tocar viure amb els seus fills. Com he dit abans, el tema d’aquesta obra és un tema bastant conegut o típic actualment i que en algun de la nostra vida ens podria passar ja sigui a nosaltres, als nostres fills o a persones que siguin molt properes com amics o familiars. Els hi recomanaria amb l’objectiu de reflexionar de situacions que els podria passar i conscienciar-los a què també han d’anar amb compte. A mi aquesta obra em va emocionar per la manera en la que el protagonista s’expressava i es movia amb el ritme de la música. També haig de dir que a mi em va dificultar una mica entrar en l’obra perquè jo mai havia assistit a una obra on era un monòleg i a més en anglès, però després ràpidament vaig poder-la entendre i seguir-la.
En conclusió, va ser una experiència que mai havia viscut fins ara i que m’agradaria tornar-la a viure. Jo abans no era molt fan de les obres de teatre, però gràcies a aquesta obra m’ha motivat a veure més i em fa molta curiositat els diferents temes que hi ha i com ho expressen en directe i davant del públic.