L’espectacle Sí Sí Sí expressa amb llibertat i de manera propera uns temes tan controvertits com són la sexualitat, la confiança, la intimitat, la comunicació, la festa, el consentiment i l’abús. L’obra és bastant senzilla, consisteix en dues històries de dues noies que viuen experiències oposades. Per a una de les noies la seva experiència amb un noi que va conèixer aquella mateixa nit va ser comunicativa i entesa, mentre que per l’altra, amb un noi que coneixia i li agradava, no va ser així. Una obra que ens fa reflexionar i molt necessària per a la societat d’avui en dia.
És una obra amb un to de monòleg o conferència, ja que la protagonista parla al públic des del seu punt de vista, a més ho fa d’una manera col·loquial oferint confiança, cosa que fa que l’espectador entengui millor la història. L’altre personatge que intervé a l’escenari és el tècnic de llums i so, que també fa les funcions d’altres personatges. Aquesta intervenció afegeix un rol que és necessari en l’escena i ens ajuda molt a entendre-la millor, però, per altra banda, pot fer que el públic es distregui. També utilitza voluntaris per interpretar el text d’altres personatges dels relats, això provoca als espectadors més interès i atenció. Tanmateix, aquests dos voluntaris mai han llegit el text i en llegir-lo pot costar d’entendre el que es vol dir. A més a més, fa servir entrevistes a alguns testimonis reals amb històries de relacions no consentides o sí. Veure casos reals pot causar a la persona que ho veu més impacte i empatia.
La il·luminació molt blanca i l’escenografia minimalista de l’espectacle reforça l’ambient de conferència i fa que l’atenció del públic vagi directa a les accions de la protagonista i gràcies als canvis de llum que va fent el tècnic es nota molt el canvi de quan la noia està parlant al present i quan parla de les dues històries.
En conclusió, Sí Sí Sí tracta temes molt necessaris en l’educació dels joves i de tota la societat i tot i que és gairebé un monòleg, les seves característiques garanteixen una reflexió gran en l’espectador. Encara que creiem que té potencial per una major aprofundiment, ja que, es tracten temes delicats de manera discreta i es podria desenvolupar més el concepte de la peça.
Fotografia: David Ruano