Una explosió dels sentits va inundar la sala del teatre Poliorama el passat 25 de gener i va impactar de ple a uns espectadors procedents de diferents instituts de secundària aparentment indiferents.
A escena, personatges que passen d’un món gris i trist a un ple de color i il·luminació i actors i actrius que ballant i actuant provoquen el públic i trenquen tòpics i esquemes de sexe i gènere. Un tobogan d’emocions on la temperatura, el soroll i les ganes de ser part d’aquesta representació va agafant cada cop més velocitat.
Aquesta adaptació del llibre de Santiago Rusiñol i Prats del mateix nom, l’Alegria que passa, la companyia Dagoll Dagom, dirigida per Marc Rosich, et trasllada a l'escenari, a sentir el mateix que els personatges i t’atrapa en un món idíl·lic ple de sensacions úniques.
L’essència d’aquesta obra del segle XIX es manté al segle XXI, la lluita pels drets de les persones és fonamental pel desenvolupament de la societat. En la seva adaptació, la companyia Dagoll Dagom fa una crida en pro del feminisme, la llibertat d’expressió i la felicitat a diferència del llibre on es reflexa el masclisme de l’època i on aquesta llibertat i felicitat només es reivindica per als homes.. Decideixen incorporar-los per alarmar a la població que són fets que estan a la vida quotidiana, i amb els que hem de conviure cada dia. La companyia decideix afegir algun personatge per donar-li més emoció a la història que està passant en aquell poble. És el cas del Nil, que reivindica els drets dels treballadors i les persones del poble. També, hi ha alguna modificació a l’hora dels noms dels personatges, com és el cas de la Lina, que al llibre s’anomena Agneta i no li donen gaire importància. Però les persones que van fer el guió, van veure que aquest personatge podia donar molt de sí i li van donar més protagonisme del que té al llibre. És una dona que sempre ha de ser perfecta, complir amb les expectatives detothom i mai pot deixar-se fluir i ser com de veritat és. Però, l’arrel de l’obra està present en tot moment, és a dir, es pot contemplar el missatge que ens volia transmetre Santiago Rusiñol amb una versió una mica canviada i modernitzada.
Si ens fixem en els personatges hi ha una variació entre l’obra i l’adaptació teatral. El cor de la història és el mateix, el que canvia són les persones que ho fan possible. Per exemple, el llibre la promesa del Joanet, s’anomena Agneta i no té gaire protagonisme. Encara que a la representació de la companyia de Dagoll Damon, rep el nom de Lina i té una gran importància al llarg de la història. També, van decidir un nou personatge, el Nil, que és una persona que diu tot el que pensen els altres. És aquesta persona revolucionària, que vol canviar el món i acabar amb les injustícies i la tristor, tot exemplificant el modernisme regeneracionista. Tanmateix, afegeixen alguns personatges secundaris, que no se sap qui són, però que tenen una gran presència. Tot i això, els altres personatges són iguals al llibre. Però, hi fan una cosa que crida molt l’atenció de tot. L’intèrpret que actua d’alcalde, també fa el personatge del Clown. És un personatge estratègic, en qui has de fixar-te per comprendre el que està passant. Aquesta proposta és alternativa, ja que no és com el que estem acostumats a veure. Entre tanta tristor i tants problemes, ressalta l’amor que hi ha entre la Zaïra i el Joanet. Des de
l'exterior es pot sentir tota la seva passió. Són dues persones incompreses que milloren com a persones quan estan junts. Van sentir una atracció física, junt amb un munt de sentiment. Sentien que cadascú d’ells estava fet per l’altre. Realment, era un amor impossible entre dues persones que s’estimaven i s’entenien a la perfecció. Encara que el seu gran amor, tenia moltes barreres en mig, entre el pare del Joanet i la seva promesa o el nuvi d’ella, el Cop de puny. Ells voldrien aïllar-se del món i que es congelés el temps, per tindre una vida plena. Tot i haver-hi amor, les persones a vegades, no poden gaudir dels seus somnis i s’han de conformar amb el seu deure. La vida és igual amb amor? Com seria haver de deixar al teu amor somiat i desitjat, que tant havies buscat.
És una obra interessant i pot causar un efecte molt positiu sobre els joves. Té els seus moments de gràcia i d’alegria, però també de tristor i explotació. Es pot contemplar una evolució dels personatges al llarg de la funció. El conjunt del missatge, l’escenografia, la música, els intèrprets i el guió fan que tota la vetllada sigui única i especial. Crec que les persones que han vist l’obra i que han llegit el llibre de Santiago Rusiñol han notat un canvi abans i després. És una història que t’atrapa i et fa sentir el que senten els personatges. Penseu que el món ha evolucionat? La vida no seria igual sense teatre ni literatura, com podríem subsistir sense aquest fenomen tan important? Aquesta adaptació m’ha marcat un abans i un després. Potser, he descobert una nova passió o un nou somni. Qui sap? L’única cosa segura és la vitalitat i la brillor que dona l’obra. Il·lumina la foscor amb tot el seu conjunt. Ha nascut una intriga dins meu després de passar per l’;experiència. Us atreviu a endinsar-vos en aquest món ple d’alegries?