Caos, perfecció, desorde o simetria són algunes de les sensacions on ens va portar aquest viatge a través de la dansa. Una creació única que juga amb l’ordre natural de les coses creant un contrast entre el caos i l’harmonia.
Un dels factors que ens ajuda a endinsar-nos en aquest viatge és l’espai escènic, que és senzill. Està compost per una superfície llisa combinada amb una ampla paret inclinada, però produeix un fort impacte visual per la seva grandària i el seu color blanc. Aquesta paret és el mitjà per crear unes ombres produïdes a partir d’uns focus amb una llum tènue que va canviant a mesura que la peça avança. Aquestes, combinades amb el so de les passes dels intèrprets trepitjant l’escenari i l’acompanyament de la música, ens ajuden a crear canvis d’intensitat.
El cos de ball està compost per nou ballarins, junts aconsegueixen crear una simetria i una sensació d’un únic cos. Dins d’aquest ordre, apareixen moments de caos que ens remeten al títol de l’obra: Natural order of things. Juguen amb la repetició de moviments simples i constants, creant moments en què predomina l’ordre i quan aquest es trenca, crea moments de tensió mitjançant les acrobàcies i el desordre.
En conclusió, aquest espectacle de dansa explora la interacció entre l’ordre i el caos, utilitzant l’espai escènic, la il·luminació i la música per crear una experiència única. La simplicitat de l’escenari i la força visual de la paret inclinada accentuen l’impacte de la coreografia, on els moviments dels ballarins i la seva interacció generen moments tant de simetria com de desordre.
©Fotografia de La Biennale di Venezia / Andrea Avezzu