El 12 de març de 2024, vam poder visitar el Teatre Poliorama per assistir a la funció nomenada A.K.A.: Also Known As, una obra de teatre pensada i escrita per l’autor Daniel J. Meyer, dirigida per Montse Rodríguez i protagonitzada per en Lluís Febrer. Aquest teatre és un monòleg, és a dir, una obra dramàtica en la qual només parla un sol personatge: En Carles, que va ser representat pel Lluís Febrer, un excel·lent actor de vint-i-cinc anys, que va ser capaç d’emocionar-nos amb el seu increïble paper a l’escenari. En el nostre cas, vam veure-ho amb anglès i vam tenir la sort d’observar l’acte des d’un lloc privilegiat: des de l’escenari. De fet, alguns professors i alumnes van representar un paper (tot i que no deien res) com els pares i els amics d’en Carlos.
Abans de començar amb la crítica teatral, m’agradaria fer un breu incís sobre l’autor de A.K.A., Daniel J Meyer, ja que sabent la seva història podem comprendre millor els motius d'haver escrit aquesta obra. Daniel J Meyer va néixer el 1982 a Buenos Aires, Argentina. Amb dinou anys va viure uns mesos a Califòrnia i ja després va venir a Barcelona. Ve d’una família jueva tot i que poc creient, a més, té ascendència alemanya, polonesa, russa i moldava i els seus pares viuen a Israel.
Per una altra banda, Daniel J Meyer quan escriu intenta no pensar a priori, a la seva biografia ho va mencionar: “Quan escric deixo que la pulsió de l’obra i els seus personatges parlin per si mateixa, i després, ja faig la feina de ser el meu propi corrector i qui modeli la forma i estil adequat per a aquesta dramatúrgia.” Un clar exemple d’AKA, la qual va ser escrita en tan sols una nit, en la que segons diu l’autor, va començar a escriure sense saber cap a on es desenvoluparia la història, és per això que tracta de temes que a l’autor li havien passat pel cap.
L’obra explica la història de Carlos, un adolescent que està passant per un moment difícil pel seu origen i la seva identitat, ja que és adoptat. Tot això, sumat als prejudicis de la societat, fa que el Carles es plantegi qui és realment: som els qui tots creuen que som? O som el que pensem?
Al llarg de l’obra es tracten molts temes, com el sexe entre adolescents, la influència de la societat, la justícia, l’adopció, els perjudicis, el racisme i la identitat. A vegades, quan entres a veure una obra de teatre, et trobes amb un embolic que fa difícil seguir la història. Això mateix em va passar a AKA, tot i ser una trama senzilla i molt ben representada, vaig trobar moltes falses realitats. Tot i això, entenc que fer una obra de teatre en tan sols una nit, i sabent que l’autor escriu el que li ve al cap sense pensar-ho, pot portar a algunes incongruències.
Però, malgrat tot, hi ha temes molt interessants, que crec que tothom hauria de veure l’obra per adonar-se. Escenes que et toquen de veritat, que et fan pensar. Així doncs, en aquest text, vull explorar tant els punts febles com els forts d’aquesta obra. M’agradaria mostrar que, tot i les seves imperfeccions, hi ha aspectes valuosos que no s’haurien de passar per alt.
Per un costat, m’agradaria comentar dos aspectes que he trobat contradictoris a la realitat: En primer lloc, Daniel J Meyer ha representat l’adopció poc controlada. És a dir, tenint en compte que estem parlant d’Espanya, país on aquest tema està molt controlat i requereix moltes condicions de part dels adoptants, com ara capacitat legal per ser tutors, economia, habitatge i tot es fa de manera legal.
Fins i tot l’edat de les dues parts, ja que ha d’haver-hi una diferència que no sigui menys de setze anys ni superi els quaranta-cinc anys de diferència. Per tant, és una informació que no es poden inventar.
En segon lloc, i continuant amb la línia de protecció que té Espanya, tampoc té cap tipus de sentit que sense proves que verifiquin una possible violació, empresonin a un noi. Independentment de l’edat, origen o ètnia, si no hi ha res que acrediti o justifiqui els actes pels quals l’han acusat, no hi pot actuar la justícia. Per una altra banda, l’obra de teatre ens ensenya una visió molt real de la vida de qualsevol adolescent l’autor ha sabut simular dues situacions: Primordialment, es veu clarament els motius i les conseqüències de fer vida d’adult, en una edat que no som prou madurs per veure els perills que poden suposar. Molts cops els adolescents no entenen els motius de posar una edat per certes coses, la importància que li donen els adults que volen el nostre bé, la insistència… però en aquest cas hem pogut empatitzar i comprendre.
Posteriorment, hem pogut aprendre que els prejudicis que fem, poden afectar greument en la vida d’un altre. A.K.A. els posa un punt de vista molt interessant, ja que ens trobem un noi, que a causa d’aquests prejudicis s’arriba a plantejar qui és realment. Pot semblar una ximpleria, però és molt fort que una persona deixi de saber qui és, què representa… perquè els altres sense conèixer-lo l’han jutjat i l’han etiquetat d’algú que no s’hauria plantejat mai. En conclusió, malgrat les seves imperfeccions en la representació d’alguns aspectes de la realitat, l’obra destaca pels seus moments de profunditat psicològica i la seva capacitat per generar empatia amb els personatges.