Viatge a un fet dolorós

Autoria: Maria Montesinos Naves

L’obra JAURIA, remou coses dins teu. És una representació impactant que tracta el delicat tema del cas de La Manada. Recordo sortir del teatre i no poder deixar de comentar tot el que acabàvem de veure. És una obra teatral que et fa reflexionar de moltes maneres diferents i les actuacions dels actors et deixen sense paraules i ajuden a endinsar-te ,encara més ,en la dura història d’aquest cas.

Una de les característiques que més destacaria d’aquesta obra és que m’ha ajudat a entendre i aprendre més coses sobre com va anar aquell judici ja que està basada en el què realment va passar les frases que es van dir i els testimonis que va haver. El que més em va impactar és com ens imaginem a un violador i com a l’obra et demostren que el paper de violador (en molts casos) és totalment diferent. Pot ser una persona que coneixes perfectament i que fa una cosa que mai t’havies imagina’t que seria capaç de fer. O també podria ser una persona que coneixes en una festa i que al principi et cau molt bé, teniu moltes coses en comú i va tot bé però de cop, la nit fa un gir i passa el que menys t’esperaves.

Els actors han hagut de passar per un procés força difícil. Tant com per als cinc nois Artur Busquets, Francesc Cuéllar, Quim Àvila, David Menéndez i Carlos Cuevas com per a l’Àngela Cervantes. Posar-te a la pell d’un violador per poder interpretar-ho d’una manera realista, no és gens fàcil i els cinc han aconseguit com fer-ho per molt complicat que sembli. I l’Àngela, simplement el fet d’haver d’interpretar a una dona que va patir tant i pots arribar al punt de sentir-te com ho va fer la víctima de “La Manada” i ,en aquest sentit, la seva interpretación és impactant i punyent.

Finalment, des del meu punt de vista, aquesta obra és molt necessària per tal de conscienciar i fer reflexionar al públic. Et porta a un fet dolorós, molt dolorós, però que va ocórrer i et fa pensar en què podríem fer com a societat per tal de frenar aquestes violències. Una representació teatral molt recomenable. JAURÍA en certa manera “et marca i visualitza un viatge del tot dolorós”