El dimecres vam tenir la gran l’oportunitat d’assistir a una nova edició del “Mapadeball” al Teatre Principal d’Olot. Una experiència vibrant i plena d’energia, amb més de 320 estudiants de secundària que van omplir l’escenari amb la seva creativitat i entusiasme. Mapadeball, no només es va fer a la nostra ciutat, sinó a 9 ciutats més de Catalunya. Aquesta era la tretzena edició de l’espectacle.
L’escenari tenia una lleu il·luminació, el fons era tot negre, i l’escenari ple de joves ballant una sèrie de coreografies creades per les coreògrafes Sílvia Sant Funk i Mònica Muntaner. El nom de les coreografies, era Umhlaba, que vol dir món amb Zulú, un idioma africà, en aquesta obra, ens volen explicar com l’home es visualitza en el món, des de diferents distàncies.
El primer acte era l’individu des d’una perspectiva llunyana, en aquest acte podíem sentir diferents sons simulant la natura. Es podia sentir sons d’animals en llibertat, el vent fregant la terra, l’aigua corrent, la dansa de les fulles i molts més, n’hi havien que d’escoltar et feia sentir com si estiguessis en un bosc, connectant l’ésser humà amb la natura. tot i que els sons pretenien inspirar calma, hi havien sons una mica molestos, no gaire agradables d’escoltar.
En el següent acte, i l’últim, se simulava la distància més propera, la individualitat, el jo. Aquesta part la vam trobar més entretinguda i més divertida de veure. Al principi, va sortir un nen cantant com una mena de rap, bastant graciós. A la seva dreta hi havia nenes ballant al ritme de la música i fent ulleretes, un cop van sortir de plató, es va afegir un nen, el qual va començar a fer “streetdance”. Seguidament, es va posar un micro a una punta de l’escenari i van anar passant un per un dient coses que els agradaven, mentre al seu costat uns altres joves ballaven. Per acabar l’espectacle, van posar-se tots els participants en l’escenari i van treure el jersei, simulant que tots som diferents.El segon acte tractava d’un àmbit més grupal, en què se’ns volia fer entendre com l’individu es relaciona amb la tribu. Aquí hi havia una música de fons i els adolescents ballaven de manera més agrupada. Aquest acte va ser una mica avorrit i sense res a destacar, ja que més enllà de fer figures amb els companys no era massa entretingut vam trobar a faltar una mica més d’acció.
Va ser una bona experiència de visualitzar, tot i que no va ser gaire senzill d’entendre a primera vista.