INS Lluís Domènech i Montaner

Ordre natural en un caos inevitable

La clau de l’espectacle és el contrast que es crea entre l’ordre i el caos.
Autoria: Èlia Ruiz, Maria Teys i Nora Idáñez
L'execució dels moviments i la confiança entre les intèrprets van atraure l'atenció del públic.
Autoria: Morgana Pianarosa, Nadia Duran, Iker Cordón, Gala Torres i Roger Gómez-Centurión
La simetria i la repetició de moviments donen una sensació d'intensitat i profunditat, tot generant una atmosfera captivadora i reflexiva.
Autoria: Dasha Sancho, Almudena Mier i Laura Palo
La capacitat que té l’art de moure emocions i generar preguntes és suficient perquè l’espectador es converteix en part de l’obra,
Autoria: Aya Pino, Vanessa Martínez i Zac Sunyer
ls coreògrafs volien mostrar amb moviment constant la repetició, resistència i els ritmes de la naturalesa.
Autoria: Eva Ruiz, Joel Grau i Mireia Riera
La peça era molt repetitiva i monòtona causant desconnexió i avorriment per a l'espectador.
Autoria: Cori López, Alejandro Gómez, Marc Puente i Kai Massaguer
La simplicitat de l’escenari i la força visual de la paret inclinada accentuen l’impacte de la coreografia.
Autoria: Júlia Golobardes, Marina Folch, Lucia Ventosa i Júlia Solana
El concepte del caos i l’equilibri, dos elements absolutament oposats que poden conviure en perfecta sintonia.
Autoria: Carlota Vivanco, Guiu Coll i Lira Cornago