El coreògraf Pere Faura demostra empatia amb el MapadeBall
Avui dediquem aquesta entrevista a una experiència compartida. A través del MapadeBall, un programa en què es convida als joves a practicar dansa amb la coreografia d’un creador professional, plantegem una entrevista compartida entre els alumnes de l’IES de Mallafré, l’IES Cabanyes de Vilanova i la Geltrú, el Greda d’Olot i l’Escola Pia d’Olot.
Pere Faura és un coreògraf català nascut l’any 1980 a Barcelona. El seu treball es caracteritza per l’apropiació d’elements de la cultura pop, en una coreografia multidisciplinària entre tots els elements que conformen l’engranatge teatral.
Quina va ser la teva reacció en saber que havies de fer el MapadeBall?
Per una banda, va ser una reacció positiva i bonica, perquè sempre és bo saber que una persona compta amb tu per fer una feina, però alhora va ser intrigant perquè em va costar bastant entendre tot el projecte, ja que era complex.
Quant de temps has trigat a fer la coreografia de MapadeBall?
He trigat més del que m’esperava. Crec que em vaig estar tres o 4 setmanes, perquè també anava parlant amb la gent del mercat de les flors i de la xarxa transversal, és a dir, l’equip que m’havia encarregat aquesta feina. Cada vegada anaven posant més condicionants.
El dia de la presentació del projecte vas dir que no t’agrada encasellar al teu estil de ball. Hem vist que fas servir elements del pop, de la música disco, dels musicals, del tecno, i altres. Per què t’inspires en aquesta barreja de conceptes?
Jo no soc un coreògraf d’estil, és a dir, la meva principal obsessió no és desenvolupar un estil de moviment, com ho és en altres coreògrafs. El que m’obsessiona és com el cos, en relació a altres elements teatrals, pot comunicar alguna cosa al públic. Investigo coses que tenen relació amb el que a mi m’agrada i amb el que crec que és una metàfora per parlar d’aspectes que compartim amb la societat per poder explicar coses diferents.
Has triat tu les cançons de MapadeBall?
Sí, la música és molt important en la dansa perquè és una reacció a la música. Les músiques de MapadeBall tenen relació amb cada un dels actes que hem volgut fer. Per fer totes les altres parts, em vaig basar en músiques que ja havia utilitzat en altres espectacles i que tinguessin relació amb el concepte de cada un dels actes.
Què sents quan balles i què t’inspira a ballar?
Per mi, és molt important la música. Quan era petit era molt hiperactiu i m’agradava fer de tot: ballar, tocar la flauta travessera, jugar al bàsquet… Vaig decidir ballar perquè és el que em costava més, ja que hi ha alguna cosa en la dificultat que em dona la marxa. Hi ha molt de plaer i aquest plaer té a veure amb la música. M’inspira molt la sensació d’estar movent-me sense anar enlloc, és una sensació molt bonica. Hi ha una sensació de pertànyer a una comunitat molt forta. Ballar ens fa sentir que estem junts en una cosa.
Què t’agrada més: ballar sol o amb gent?
Com deia ara, la sensació de pertànyer a una comunitat és molt bonica perquè de sobte estàs al voltant de gent que està compartint la mateixa activitat que tu i la mateixa il·lusió i passió. Ballar sol també és un repte molt bonic i molt gran, que ho he fet moltes vegades, però prefereixo compartir amb els altres la meva passió per ballar. Crec que vivim en un moment molt individualista, on es premia molt l’èxit individual.
El ball el fas només perquè t’agrada o també el fas per desfogar-te i expressar tot el que sents?
Per desfogar-me, fa molt de temps que no ho faig. Ballar per expressar el que sento és una frase que es diu molt i encara no sé el que vol dir. Crec que moltes vegades quan comences a ballar, balles perquè la sensació que tens en el teu cos és plaer, és a dir, comences a ballar una frase sigui de hip-hop, música contemporània o altres, t’agrada sentir aquella sensació dins del teu cos i llavors la deixem fluir. Amb la dansa es poden comunicar moltes altres coses més.
Escoltes música quan estàs a casa? En cas afirmatiu, quin tipus de música t’agrada?
Tota l’estona. La música forma part del meu dia a dia. Escolto música molt variada, la música clàssica forma part de la meva inspiració, també l’electro-pop que és molt important i amb les noves músiques per posar-me al dia.
Què van dir els teus pares quan els vas dir que volies ser ballarí? Estan orgullosos de tu?
En un primer moment no em donaven suport perquè treia bones notes i ells em demanaven per què volia ser ballarí. No ho entenien.
Article elaborat dins de la col·laboració entre Mapadeball i Joves Periodistes Culturals.