L'alegria que passa

La seva última representació, molt ben escollida, molt escaient, una mostra explosiva de talent i, el més important, amb un missatge summament necessari tenint en compte l'entorn que ens rodeja.

L'art és un ressò etern en la història, per això, en l'efímer moment en què les llums s'apaguen, la màgia del teatre encara existeix i amb cada aplaudiment es deixa constància de les emocions eternes que desperten.

Una nova adaptació interpretada a l’actual món contemporani, ja que no tenen els mateixos desenllaços ni situacions: la interpretació ha buscat donar-li empoderament a la figura femenina.

Aquesta obra aconsegueix donar una visió moderna del llibre de Santiago Rusiñol.

Una obra on la poesia de les seves danses, diàlegs i vestuari et traurà de la prosa amb la qual convivim cada dia.

Un espectacle ple de talent i diferents estils musicals que t’atrapa des de la primera nota fins a l’última paraula abans que s’abaixa el teló.

Un argument brillant, que et desperta per dins i et fa reflexionar sobre com la societat d’avui en dia viu atrapada en la part més superficial de la vida.

És admirable com en són de polifacètics els actors, absolutament tots canten i ballen al llarg de l’obra i els personatges que no apareixen en escena, són els encarregats de tocar els instruments.

Els canvis que li han fet a l’obra original li donaven un nou punt de vista: l’esperança per despertar, cosa que jo he trobat fantàstica.

Els actors tenen un gran potencial en el teatre musical, ja que tenen una gran habilitat per ballar, cantar i actuar al mateix temps.